1 1 v. tr. [LC] [AN] Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements. 1 2 v. tr. [LC] Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis. 1 3 v. tr. [LC] Allunyar, com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill. 2 1 intr. pron. [LC] Fer una conjuració. S'havien conjurat per assassinar el president de la república. 2 2 intr. pron. [LC] per ext. Els deutors s'han conjurat a no pagar. 2 3 intr. pron. [LC] Diverses coses, combinar-se desfavorablement. Tot es conjura contra vosaltres. Tots els elements semblaven conjurar-se contra l'expedició.
